El cim de Gallinova (1.687 m), és un dels cims més emblemàtics de la Serra de Boumort
L’ADN del Nom: Etimologia i Biografia
El nom de Gallinova (o Gallinova de Carreu) prové directament de l’antiga caseria i l’església de Sant Pere de Gallinova, avui en runes, situada a la solana de la muntanya.
- L’origen: Tot i que popularment es pot associar a una “gallina jove”, en toponímia piridenca sovint fa referència a llocs on el gall fer (ocell noble d’aquests boscos) era abundant.
- Confusions cartogràfiques: En alguns mapes antics se l’anomena simplement com a “Cingle de Carreu”, confonent el cim amb la impressionant paret de roca que el sustenta. Els locals de la vall d’Abella, però, sempre han distingit la “Gallinova” com el punt on el relleu “fa el salt”.
L’Empremta Humana: El silenci de Carreu
Aquest cim presideix la Vall de Carreu, un dels millors exemples de l’abandonament rural del segle XX.
- Oficis del passat: Sota els seus peus, la vida bategava amb pastors i agricultors de subsistència que aprofitaven les feixes impossibles. Avui encara es poden veure les restes de la casa de Gallinova, un exemple de l’arquitectura de pedra seca i supervivència extrema.
- Humanització: Pujar a la Gallinova és fer un exercici de memòria històrica; és impossible no preguntar-se com devia ser la vida en aquestes solituds abans que la vall es convertís en una reserva de caça i el silenci ho inundés tot.
Camins amb Memòria: Passos de contrabandistes
La Gallinova no s’entén sense els seus “passos”, les debilitats de la muralla de roca que permetien comunicar la conca de Tremp amb l’Alt Urgell.
- Rutes de transició: El camí que puja des d’Herba-savina utilitza el Pas de la Boixera, un antic sender ramader on els animals havien de passar gairebé d’un en un.
- Frontera de pau: Durant la postguerra, aquests racons perduts de Boumort van ser zona de pas discreta per al contraban i per a aquells que necessitaven creuar el país sense ser vistos per les rutes principals.
L’Imaginari Popular: El regne del “Bé de Boumort”
La Serra de Boumort té una aura mística, reforçada per la seva llunyania.
- Literatura: L’escriptor Pep Coll, fill d’aquestes terres (Pessonada), ha immortalitzat la zona en obres com Dos taüts negres i dos de blancs. Llegir Coll mentre es contempla la Gallinova permet entendre l’esperit aspre i alhora fascinant d’aquesta muntanya.
- Creença popular: Es deia que en aquestes cingleres s’amagaven els “Béns de Boumort”, tresors que no eren de plata, sinó de pastures i aigua, els béns més preuats en una terra tan seca i dura.
Biografia de la Terra: El gran mur dels carronyaires
Geològicament, la Gallinova és una lliçó magistral de relleu càrstic i erosió diferencial.
- Cingles de vertigen: La cara sud és un tall vertical de roca calcària de l’Eocè. Aquesta paret no és només geologia; és un ecosistema vertical únic a Europa.
- El balcó dels voltors: És un dels pocs llocs del continent on conviuen les quatre espècies de voltors: el comú, l’aufrany, el voltor negre i el trencalòs. No és estrany que, mentre ets al cim, un exemplar de gairebé 3 metres d’envergadura et passi a pocs metres, aprofitant els corrents tèrmics del cingle.
El “Mapa Invisible”: El millor mirador (que no és el Boumort)
Molts excursionistes passen de llarg de la Gallinova per anar al Cap de Boumort (el punt més alt de la serra), però el secret és que la millor vista no és a la cota més alta.
- El mirador perfecte: Des de la Gallinova, la perspectiva sobre el congost de Collegats i la vall d’Abella de la Conca és molt més aèria i dramàtica que des del cim principal.
- El moment clau: Si hi vas a la tardor, el “so” del mapa invisible és la brama del cérvol. Des del cim de la Gallinova, el ressò dels brams que pugen de la vall de Carreu crea una atmosfera gairebé prehistòrica.
- Consell secret: A prop del vèrtex geodèsic, hi ha racons protegits del vent on el sol escalfa la roca fins i tot a l’hivern; és el lloc ideal per dinar mentre t’observen els voltors des de l’aire.
ALGUNES CURIOSITATS
La Llegenda del Tresor de Carreu
Es diu que a les cingleres que cauen de la Gallinova cap a la vall, hi ha una cova que només s’obre un cop l’any: la nit de Sant Joan.
- El relat: Un pastor de la vall d’Abella va trobar-hi una gallina d’or amb dotze pollins, també d’or. La llegenda diu que el tresor està protegit per un encanteri: qui s’hi acosti amb cobdícia quedarà atrapat a la paret de roca per sempre.
- La curiositat: Molts excursionistes encara busquen “forats” estranys a la paret sud de la Gallinova, convençuts que la toponímia (Galli-nova) és una pista oculta sobre aquesta gallina d’or.
El “Bé de Boumort” i el Plet dels Pastors
Més que una llegenda, és un fet etnogràfic que sembla de ficció. Durant segles, la propietat d’aquestes pastures (les de sota el cim) va ser motiu de disputes violentes.
- La curiositat: Es deia que qui posseïa la Gallinova, posseïa el “Bé”, un dret medieval d’herba i aigua que feia rics els masos. Això va portar a plets de centenars d’anys entre les valls veïnes, amb fites que es movien de nit i “accidents” estranys entre pastors. Pujar-hi és trepitjar terra que va ser, literalment, el “Far West” català.
El Curiositat: Un “Parc Juràssic” de carronyaires
Si et fixes en el cel mentre ets al cim de la Gallinova, estàs veient un miracle de la biologia.
- El Voltor Negre: Aquest cim és un dels millors llocs per observar el voltor negre, una espècie que es va extingir a Catalunya i que va ser reintroduïda precisament aquí, a la reserva de Boumort.
- Dada curiosa: El projecte de reintroducció va començar el 2007. Avui, la Gallinova és un dels pocs llocs del món on pots veure les quatre espècies de voltors europeus volant juntes (comú, negre, trencalòs i aufrany). És com una màquina del temps biològica.
L’Enigma d’Herba-savina: El poble que es fon
Camí de la Gallinova passes per Herba-savina, un poble abandonat que sembla extret d’una pel·lícula de por o de fantasia post-apocalíptica.
- La curiositat: A diferència d’altres pobles abandonats, Herba-savina no es va buidar per la guerra, sinó per la duresa extrema de la vida sota els cingles. Les cases no estan derruïdes per bombes, sinó que es van anar desfent “per tristesa”.
- Llegenda urbana: Hi ha qui diu que, en nits de lluna plena, encara es pot sentir el so de les esquelles de ramats que ja no existeixen baixant pel Pas de la Boixera.
La “Brama” com a banda sonora
Si fas el cim entre mitjans de setembre i mitjans d’octubre, la curiositat no és visual, sinó auditiva.
- El fenomen: Els brams dels cérvols mascles ressonen contra les parets de la Gallinova com si fossin trompetes gegants.
- L’efecte: La forma de “conca” de la vall de Carreu actua com un amfiteatre natural. Pots estar al cim i sentir un cérvol que està a quilòmetres de distància amb una claredat que posa els pèls de punta. És l’experiència sonora més salvatge que es pot tenir a Catalunya.
La Cova de les Gralles
Molt a prop del cim existeixen diversos forats i avencs.
- La creença: Antigament es creia que aquests forats eren les “respiracions de la terra”. Quan sortia boira de sobte de les esquerdes de la roca calcària de la Gallinova, els vells deien que la muntanya “estava fumant” i que era millor no ser a dalt perquè el “Fumador” (un esperit de la muntanya) t’atrapava i et perdia pels cingles.
Dada “friqui” final: La Gallinova és un dels cims on la visibilitat pot ser més brutal en dies de vent de nord. S’ha arribat a dir que, amb prismàtics i unes condicions atmosfèriques perfectes, s’arriba a intuir la silueta de la Serra de Tramuntana de Mallorca, tot i que el rècord oficial de distància fotogràfica sol recaure en cims més orientals com el Canigó.