Autor: Joan Simon

Publicat a

Gallinova: voltors, cingles i silencis a la serra de Boumort

La Gallinova és un dels grans miradors salvatges de la serra de Boumort: un cim discret en altitud (1.687 m), però espectacular pel seu domini sobre la vall de Carreu, els cingles d’Abella i l’univers aspre del Pallars Jussà. Aquí la muntanya parla de pobles abandonats, passos ramaders, cingleres calcàries, voltors, brama del cérvol i una solitud que encara conserva l’eco d’una vida rural desapareguda. Un cim per mirar lluny, però també per escoltar el silenci.

Continua llegint «Gallinova: voltors, cingles i silencis a la serra de Boumort»

Publicat a

Balandrau: entre la transhumància i el memorial del torb

El Balandrau, amb la seva silueta ampla i aparentment amable, és molt més que un cim destacat del Ripollès. Entre la vall de Ribes i la vall de Camprodon, aquesta muntanya conserva l’empremta dels pastors, dels antics camins de transhumància i d’una toponímia plena d’interrogants. Però també és un cim marcat per la memòria del torb, que recorda fins a quin punt el Pirineu pot canviar de rostre en qüestió de minuts. Una muntanya de prats oberts, silencis antics i respecte profund.

Continua llegint «Balandrau: entre la transhumància i el memorial del torb»

Publicat a

Pic de Flamisella: llum d’aigua al cor de l’Alt Cardós

Pic de Flamisella

El Pic de Flamisella s’alça discretament a la capçalera de la Vall de Cardós, en un territori d’estanys, tarteres i carenes obertes al vent. No té la fama d’altres cims veïns, però precisament aquí rau bona part del seu atractiu: una solitud d’alta muntanya, una toponímia plena de llum i un paisatge marcat pel gel, les pastures i els camins de frontera. Pujar-hi és entrar en un racó sever i bell del Pallars Sobirà, on cada nom sembla conservar una mica de memòria. Continua llegint «Pic de Flamisella: llum d’aigua al cor de l’Alt Cardós»

Publicat a

La Forcanada: l’elegància bífida de la gènesi pirinenca

La Forcanada, o Malh des Pois, és una d’aquelles muntanyes que s’identifiquen d’un sol cop d’ull: dues puntes bessones, una bretxa profunda i una silueta que domina l’Artiga de Lin amb una elegància esquerpa. Entre l’Aran i Benasc, aquest cim dels 100 Cims concentra topònims, pastures, camins de frontera, llegendes de roca i gel, i una geologia que li dona un caràcter propi dins el Pirineu central. No és només una ascensió exigent: és també una muntanya carregada de noms, memòria i paisatge. Continua llegint «La Forcanada: l’elegància bífida de la gènesi pirinenca»

Publicat a

Canigó: la talaia del mite, la flama i la memòria

El Canigó no és només un cim: és una muntanya fundacional. Visible des de la plana, carregat de monestirs, mines, llegendes, literatura i focs de Sant Joan, aquest gegant del Conflent ha esdevingut una de les grans talaies simbòliques del país. Aquí el paisatge parla de geologia antiga, de pastors i miners, de Verdaguer, de dracs, de goges i d’una flama que cada any baixa del cim per encendre la nit de Sant Joan.
Continua llegint «Canigó: la talaia del mite, la flama i la memòria»