El Cap de la Boixassa, de 1.819,6 metres, és un cim del Berguedà situat entre els termes de Bagà i Gisclareny, dins l’àmbit de la serra de Moixeró i del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Forma part del repte dels 100 Cims de la FEEC i és un cim que, més que per la seva silueta individual, destaca pel conjunt de l’itinerari que hi mena: boscos, torrents, passos de muntanya, cingleres i bones panoràmiques sobre aquest sector de l’Alt Berguedà.
L’ADN del nom: la muntanya del boix
El topònim Boixassa remet clarament al boix, un arbust molt característic dels terrenys calcaris del Prepirineu. El sufix -assa pot tenir un valor augmentatiu o indicar abundància, de manera que el nom suggereix un indret on el boix devia tenir una presència notable.
El boix ha estat una planta molt present en moltes zones de muntanya mitjana catalana, tant pel seu valor paisatgístic com pels seus usos tradicionals. La seva fusta, dura i compacta, havia estat apreciada per fer estris petits, mànecs i peces treballades. En el cas de la Boixassa, el nom sembla més útil per llegir el paisatge que no pas per construir-hi una teoria massa elaborada: som en un terreny de bosc, roca calcària i vegetació adaptada a un ambient de muntanya prepirinenca.
Avui, però, aquest nom també té una lectura una mica més amarga. En molts sectors del Cadí-Moixeró i del Berguedà, el boix ha quedat fortament afectat per la papallona del boix (Cydalima perspectalis), una espècie invasora que ha assecat grans extensions de boixeda. Allà on abans el verd fosc del boix marcava el sotabosc, ara sovint hi trobem branques nues i mates debilitades per bé que sovint tornen a rebrotar.
Un cim dins el món dels Empedrats
Una de les maneres més habituals d’acostar-se al Cap de la Boixassa és des de Cal Cerdanyola, prop de Bagà, seguint l’itinerari dels Empedrats. Aquest camí remunta el torrent del Forat i passa per un dels indrets més coneguts del Parc Natural del Cadí-Moixeró: un engorjat fresc, ombrívol i molt visitat, amb salts d’aigua i trams on el sender avança encaixat entre parets de roca.
El Parc Natural descriu el PR-C 125 com un sender circular que surt de l’Hostalet, puja pel camí dels Empedrats fins al refugi Sant Jordi i després continua cap a la zona de la Boixassa per retornar al punt d’inici. És, per tant, un itinerari ben coherent per entendre aquest cim dins el seu context natural i excursionista.
Aquest detall és clau: el Cap de la Boixassa no demana un relat sobre mines ni sobre pobles abandonats, sinó sobre camins de pas entre el Berguedà i la Cerdanya, torrents, colls i refugis.
El refugi Sant Jordi
El refugi Sant Jordi és una de les referències principals de la zona. Es troba a l’entorn del Coll de Pendís i funciona com a punt de pas per a diversos itineraris del Cadí-Moixeró. S’hi pot accedir des de Bagà per la pista fins a l’Hostalet, on comença la ruta dels Empedrats, i també des d’altres accessos com Gréixer o la banda de la Cerdanya.
Per a una entrada de blog sobre el Cap de la Boixassa, aquest refugi és molt més rellevant que no pas qualsevol referència als Rasos de Peguera. És el punt que ajuda a situar l’excursió dins la xarxa clàssica de camins del Moixeró, i també dona una referència pràctica al lector.
Des del refugi, l’itinerari pot continuar cap al Coll de Pendís, el Coll de Galligan i el pas de la Boixassa, segons la ruta triada. En alguns recorreguts circulars, la baixada es pot fer cap a la zona de Vimboca, el Salt de Murcarols o la Dou del Bastareny, completant una volta força variada.
Els Empedrats, un camí de pas històric
Els Empedrats no són només un indret bonic. Han estat tradicionalment un camí de pas entre el Berguedà i la Cerdanya pel Coll de Pendís. Aquesta funció de pas explica millor el paisatge que no pas un relat miner importat d’un altre sector de la comarca.
El camí travessa un ambient humit, amb bosc de ribera, torrents i salts d’aigua. El Parc Natural destaca la presència d’espècies lligades als cursos d’aigua, com el tritó pirinenc, la salamandra, la merla d’aigua i la truita de riu.
També cal recordar que és una zona sensible i molt freqüentada. El mateix Parc recomana seguir el sender principal, evitar dreceres cap al riu, no remuntar el curs d’aigua per dins, no banyar-s’hi i aparcar només en zones habilitades.
La pujada al Cap de la Boixassa
El Cap de la Boixassa no és un cim especialment complicat des del punt de vista tècnic, però pot formar part d’una excursió exigent si es fa en circular des de Cal Cerdanyola passant pels Empedrats, el refugi Sant Jordi i la zona de la Boixassa. El Parc Natural qualifica l’itinerari com a circular exigent quan inclou la pujada al refugi i l’ascensió al cim.
La gràcia de l’excursió és la varietat. Es comença en un ambient de torrent i engorjat, es guanya alçada pel bosc, s’arriba a l’entorn més obert del refugi i després es progressa cap als colls i passos que acosten al cim. No és una muntanya d’una sola postal, sinó un recorregut de transició entre diferents paisatges del Moixeró.
El cim ofereix bones vistes sobre les muntanyes del Parc Natural, especialment cap als relleus del Moixeró, el Cadí, el Pedraforca i l’Alt Berguedà, sempre que el dia sigui clar. Més que un gran mirador aïllat, és una talaia discreta dins una ruta molt completa.
Curiositats: entre bruixes, passos antics i bullidors d’aigua
Tot i que el Cap de la Boixassa no sembla tenir una llegenda pròpia gaire documentada, el seu entorn immediat és ple de topònims, camins antics i relats populars. La muntanya queda dins un territori de pas entre el Berguedà i la Cerdanya, i això explica que hi hagin arrelat històries vinculades als viatgers, als masos abandonats, a les bruixes i als indrets d’aigua.
-
-
- El pas d’Hanníbal pels Empedrats: el patrimoni cultural de Gisclareny recull aquesta tradició com a llegenda situada al camí dels Empedrats, dins el traçat del PR-C 125, a poca distància de l’Hostalet. No cal prendre-la com un fet històric comprovat, sinó com una mostra de com aquest pas natural entre muntanyes ha alimentat la imaginació popular.
- Oreis i la Muga: a l’entorn de Gisclareny. La documentació medieval ja esmenta aquest sector, i una fitxa de patrimoni relaciona la “Baixassa” amb el cap de la Boixassa que hi ha damunt de la Pelosa. També s’hi conserva una dita popular: “A la Muga, vila; a Aureis, ciutat; Barcelona, un prat; mai s’ha vist al foc tantes olles amb tan poc cuinat”. Aquest tipus de dites no expliquen directament el cim, però sí el paisatge humà que l’envolta.
- Bullidor de la Llet: el nom no és llegendari en sentit estricte, però sí molt expressiu. Quan baixa ple, l’aigua brolla amb força entre la roca calcària i fa un efecte blanc i escumejant que justifica perfectament el nom. En una ruta circular cap al Cap de la Boixassa, és un dels punts més agraïts abans d’enfilar cap als Empedrats i el refugi Sant Jordi.
-
Una muntanya per entendre el Cadí-Moixeró
El Cap de la Boixassa potser no és el cim més conegut del Berguedà, però té una virtut important: obliga a caminar per un dels entorns més complets del Parc Natural del Cadí-Moixeró. La ruta combina aigua, bosc, roca, camins antics i panoràmiques, i permet entendre per què els colls d’aquest sector han estat tan importants com a punts de pas entre valls i comarques.
No és una muntanya per explicar-la amb grans llegendes ni amb un excés d’èpica. És més aviat un cim de context: un bon mirador, sí, però sobretot una peça dins un paisatge molt ben travat. I potser aquí hi ha precisament el seu interès.