Categoria: Cims no essencials

Publicat a

Pui Tabaca, sentinella de pedra de la Vall de Cardós

El Pui Tabaca és d’aquells cims que, sense tenir una gran altitud, criden l’atenció des de baix. La seva silueta punxeguda i rocallosa el converteix en una mena de sentinella de la Vall de Cardós. Des del cim, el paisatge s’obre en totes direccions: pobles, boscos, carenes i valls glacials del Pallars. A més del valor panoràmic, l’ascensió amaga una petita capella al collet, restes de memòria històrica i un fil de llegenda vinculat a les Encantades. Em sembla un cim modest, sí, però amb més contingut del que aparenta.

Continua llegint «Pui Tabaca, sentinella de pedra de la Vall de Cardós»

Publicat a

Puig Cendrós: la sentinella grisa del Llobregat i el bressol de l’oli d’Olesa

Puig Cendrós

El Puig Cendrós és un cim modest només en aparença. No impressiona per l’alçada, però sí pel lloc que ocupa: sobre Olesa de Montserrat, el congost del Cairat i el corredor del Llobregat, amb Montserrat sempre molt a prop.
Crec que el seu interès no és tant fer “un gran cim”, sinó entendre un paisatge: oliveres, marges de pedra seca, roca grisa, camins antics i la silueta de Sant Salvador de les Espases. És un d’aquells 100 Cims no essencials que potser no criden gaire sobre el mapa, però que expliquen molt bé el territori que trepitgen.
Continua llegint «Puig Cendrós: la sentinella grisa del Llobregat i el bressol de l’oli d’Olesa»

Publicat a

Cap de la Boixassa: entre els Empedrats i el Moixeró

El Cap de la Boixassa, de 1.819,6 metres, és un cim del Berguedà situat entre els termes de Bagà i Gisclareny, dins l’àmbit de la serra de Moixeró i del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Forma part del repte dels 100 Cims de la FEEC i és un cim que, més que per la seva silueta individual, destaca pel conjunt de l’itinerari que hi mena: boscos, torrents, passos de muntanya, cingleres i bones panoràmiques sobre aquest sector de l’Alt Berguedà. Continua llegint «Cap de la Boixassa: entre els Empedrats i el Moixeró»

Publicat a

El Cogulló d’Estela: la proa de roca que vigila el Berguedà

El Cogulló d’Estela és un d’aquells cims que es reconeixen abans de saber-ne el nom: una proa calcària, dreta i solitària, que sembla vigilar el pas entre Berga, Queralt i els Rasos de Peguera. Més enllà de la seva silueta, aquest cim essencial dels 100 Cims concentra una sorprenent densitat de paisatge, memòria i toponímia. Pastures, masos enrunats, camins antics, geologia abrupta i una certa aura popular s’apleguen al voltant d’aquesta muntanya menuda però inconfusible.

Continua llegint «El Cogulló d’Estela: la proa de roca que vigila el Berguedà»

Publicat a

Puig de Cervera: on el Pirineu es mulla els peus

El Puig de Cervera és un cim petit, però costa trobar-ne un altre que concentri tanta frontera en tan poc espai. S’aixeca entre Portbou i Cervera de la Marenda, just abans que el Pirineu s’acabi abocant a la Mediterrània. No és una ascensió exigent, però em sembla un d’aquells cims que guanyen molt quan mires què hi ha al voltant: el tren internacional, les fites frontereres, la memòria de l’exili, els búnquers i la tramuntana. Més que una gran muntanya, és una talaia discreta sobre un extrem del país carregat de sentit.
Continua llegint «Puig de Cervera: on el Pirineu es mulla els peus»

Publicat a

Gallinova: voltors, cingles i silencis a la serra de Boumort

La Gallinova és un dels grans miradors salvatges de la serra de Boumort: un cim discret en altitud (1.687 m), però espectacular pel seu domini sobre la vall de Carreu, els cingles d’Abella i l’univers aspre del Pallars Jussà. Aquí la muntanya parla de pobles abandonats, passos ramaders, cingleres calcàries, voltors, brama del cérvol i una solitud que encara conserva l’eco d’una vida rural desapareguda. Un cim per mirar lluny, però també per escoltar el silenci.

Continua llegint «Gallinova: voltors, cingles i silencis a la serra de Boumort»

Publicat a

Pic de Flamisella: llum d’aigua al cor de l’Alt Cardós

Pic de Flamisella

El Pic de Flamisella s’alça discretament a la capçalera de la Vall de Cardós, en un territori d’estanys, tarteres i carenes obertes al vent. No té la fama d’altres cims veïns, però precisament aquí rau bona part del seu atractiu: una solitud d’alta muntanya, una toponímia plena de llum i un paisatge marcat pel gel, les pastures i els camins de frontera. Pujar-hi és entrar en un racó sever i bell del Pallars Sobirà, on cada nom sembla conservar una mica de memòria. Continua llegint «Pic de Flamisella: llum d’aigua al cor de l’Alt Cardós»

Publicat a

La Forcanada: l’elegància bífida de la gènesi pirinenca

La Forcanada, o Malh des Pois, és una d’aquelles muntanyes que s’identifiquen d’un sol cop d’ull: dues puntes bessones, una bretxa profunda i una silueta que domina l’Artiga de Lin amb una elegància esquerpa. Entre l’Aran i Benasc, aquest cim dels 100 Cims concentra topònims, pastures, camins de frontera, llegendes de roca i gel, i una geologia que li dona un caràcter propi dins el Pirineu central. No és només una ascensió exigent: és també una muntanya carregada de noms, memòria i paisatge. Continua llegint «La Forcanada: l’elegància bífida de la gènesi pirinenca»