Pic de Flamisella: llum d’aigua al cor de l’Alt Cardós

Pic de Flamisella

El Pic de Flamisella s’alça discretament a la capçalera de la Vall de Cardós, en un territori d’estanys, tarteres i carenes obertes al vent. No té la fama d’altres cims veïns, però precisament aquí rau bona part del seu atractiu: una solitud d’alta muntanya, una toponímia plena de llum i un paisatge marcat pel gel, les pastures i els camins de frontera. Pujar-hi és entrar en un racó sever i bell del Pallars Sobirà, on cada nom sembla conservar una mica de memòria. Continua llegint «Pic de Flamisella: llum d’aigua al cor de l’Alt Cardós»

Canigó: la talaia del mite, la flama i la memòria

El Canigó no és només un cim: és una muntanya fundacional. Visible des de la plana, carregat de monestirs, mines, llegendes, literatura i focs de Sant Joan, aquest gegant del Conflent ha esdevingut una de les grans talaies simbòliques del país. Aquí el paisatge parla de geologia antiga, de pastors i miners, de Verdaguer, de dracs, de goges i d’una flama que cada any baixa del cim per encendre la nit de Sant Joan.
Continua llegint «Canigó: la talaia del mite, la flama i la memòria»