Etiqueta: Excursionisme

Publicat a

El Cogulló d’Estela: la proa de roca que vigila el Berguedà

El Cogulló d’Estela és un d’aquells cims que es reconeixen abans de saber-ne el nom: una proa calcària, dreta i solitària, que sembla vigilar el pas entre Berga, Queralt i els Rasos de Peguera. Més enllà de la seva silueta, aquest cim essencial dels 100 Cims concentra una sorprenent densitat de paisatge, memòria i toponímia. Pastures, masos enrunats, camins antics, geologia abrupta i una certa aura popular s’apleguen al voltant d’aquesta muntanya menuda però inconfusible.

Continua llegint «El Cogulló d’Estela: la proa de roca que vigila el Berguedà»

Publicat a

Puig-l’Agulla i la Creu de Montagut: El balcó espiritual de les Guilleries

Entre la Plana de Vic i les primeres ondulacions de les Guilleries, el Puig-l’Agulla —o Creu de Montagut— és molt més que un cim discret de 810 metres. Hi conviuen la forma aguda de la muntanya, la devoció del santuari, les llegendes de verges trobades i la memòria dels camins antics. Des de la creu, la mirada s’obre cap a la boira d’Osona, el Pirineu llunyà i el mar verd de les Guilleries. Un indret petit en alçada, però carregat de paisatge, història i imaginari popular. Continua llegint «Puig-l’Agulla i la Creu de Montagut: El balcó espiritual de les Guilleries»

Publicat a

Bellmunt: de Sa Reganyada al mirador d’Osona

El cim de Bellmunt, amb una altitud de 1.247 metres, s’alça com el punt més emblemàtic de la serra que porta el seu nom, a la comarca d’Osona (municipi de Sant Pere de Torelló). Aquesta muntanya, situada a la frontissa entre la plana de Vic i els primers contraforts prepirinencs, és un dels objectius més preuats del repte dels 100 Cims essencials, no només per la seva prominència física, sinó per la densitat històrica i espiritual que corona el seu perfil escarpat. Continua llegint «Bellmunt: de Sa Reganyada al mirador d’Osona»

Publicat a

Balandrau: entre la transhumància i el memorial del torb

El Balandrau, amb la seva silueta ampla i aparentment amable, és molt més que un cim destacat del Ripollès. Entre la vall de Ribes i la vall de Camprodon, aquesta muntanya conserva l’empremta dels pastors, dels antics camins de transhumància i d’una toponímia plena d’interrogants. Però també és un cim marcat per la memòria del torb, que recorda fins a quin punt el Pirineu pot canviar de rostre en qüestió de minuts. Una muntanya de prats oberts, silencis antics i respecte profund.

Continua llegint «Balandrau: entre la transhumància i el memorial del torb»

Publicat a

Canigó: la talaia del mite, la flama i la memòria

El Canigó no és només un cim: és una muntanya fundacional. Visible des de la plana, carregat de monestirs, mines, llegendes, literatura i focs de Sant Joan, aquest gegant del Conflent ha esdevingut una de les grans talaies simbòliques del país. Aquí el paisatge parla de geologia antiga, de pastors i miners, de Verdaguer, de dracs, de goges i d’una flama que cada any baixa del cim per encendre la nit de Sant Joan.
Continua llegint «Canigó: la talaia del mite, la flama i la memòria»