El Puig de Cervera és un cim petit, però costa trobar-ne un altre que concentri tanta frontera en tan poc espai. S’aixeca entre Portbou i Cervera de la Marenda, just abans que el Pirineu s’acabi abocant a la Mediterrània. No és una ascensió exigent, però em sembla un d’aquells cims que guanyen molt quan mires què hi ha al voltant: el tren internacional, les fites frontereres, la memòria de l’exili, els búnquers i la tramuntana. Més que una gran muntanya, és una talaia discreta sobre un extrem del país carregat de sentit.
Continua llegint «Puig de Cervera: on el Pirineu es mulla els peus»
Pic de Flamisella: llum d’aigua al cor de l’Alt Cardós
El Pic de Flamisella s’alça discretament a la capçalera de la Vall de Cardós, en un territori d’estanys, tarteres i carenes obertes al vent. No té la fama d’altres cims veïns, però precisament aquí rau bona part del seu atractiu: una solitud d’alta muntanya, una toponímia plena de llum i un paisatge marcat pel gel, les pastures i els camins de frontera. Pujar-hi és entrar en un racó sever i bell del Pallars Sobirà, on cada nom sembla conservar una mica de memòria. Continua llegint «Pic de Flamisella: llum d’aigua al cor de l’Alt Cardós»