Etiqueta: Geologia

Publicat a

El Cogulló d’Estela: la proa de roca que vigila el Berguedà

El Cogulló d’Estela és un d’aquells cims que es reconeixen abans de saber-ne el nom: una proa calcària, dreta i solitària, que sembla vigilar el pas entre Berga, Queralt i els Rasos de Peguera. Més enllà de la seva silueta, aquest cim essencial dels 100 Cims concentra una sorprenent densitat de paisatge, memòria i toponímia. Pastures, masos enrunats, camins antics, geologia abrupta i una certa aura popular s’apleguen al voltant d’aquesta muntanya menuda però inconfusible.

Continua llegint «El Cogulló d’Estela: la proa de roca que vigila el Berguedà»

Publicat a

Puig-l’Agulla i la Creu de Montagut: El balcó espiritual de les Guilleries

Entre la Plana de Vic i les primeres ondulacions de les Guilleries, el Puig-l’Agulla —o Creu de Montagut— és molt més que un cim discret de 810 metres. Hi conviuen la forma aguda de la muntanya, la devoció del santuari, les llegendes de verges trobades i la memòria dels camins antics. Des de la creu, la mirada s’obre cap a la boira d’Osona, el Pirineu llunyà i el mar verd de les Guilleries. Un indret petit en alçada, però carregat de paisatge, història i imaginari popular. Continua llegint «Puig-l’Agulla i la Creu de Montagut: El balcó espiritual de les Guilleries»

Publicat a

Bellmunt: de Sa Reganyada al mirador d’Osona

El cim de Bellmunt, amb una altitud de 1.247 metres, s’alça com el punt més emblemàtic de la serra que porta el seu nom, a la comarca d’Osona (municipi de Sant Pere de Torelló). Aquesta muntanya, situada a la frontissa entre la plana de Vic i els primers contraforts prepirinencs, és un dels objectius més preuats del repte dels 100 Cims essencials, no només per la seva prominència física, sinó per la densitat històrica i espiritual que corona el seu perfil escarpat. Continua llegint «Bellmunt: de Sa Reganyada al mirador d’Osona»

Publicat a

Puig de Cervera: on el Pirineu es mulla els peus

El Puig de Cervera és un cim petit, però costa trobar-ne un altre que concentri tanta frontera en tan poc espai. S’aixeca entre Portbou i Cervera de la Marenda, just abans que el Pirineu s’acabi abocant a la Mediterrània. No és una ascensió exigent, però em sembla un d’aquells cims que guanyen molt quan mires què hi ha al voltant: el tren internacional, les fites frontereres, la memòria de l’exili, els búnquers i la tramuntana. Més que una gran muntanya, és una talaia discreta sobre un extrem del país carregat de sentit.
Continua llegint «Puig de Cervera: on el Pirineu es mulla els peus»

Publicat a

Collbaix: la mola que custodia el Pla de Bages

El Collbaix és una d’aquelles muntanyes modestes que, vistes de prop, expliquen moltes coses. No destaca per l’alçada, però sí per la seva forma de mola, pel paper de mirador sobre Manresa i el Pla de Bages, i per tot el que conserven els seus vessants. Aquí hi ha geologia fàcil d’entendre, marges i barraques de pedra seca, memòria de vinya i una bona panoràmica cap a Montserrat. Crec que el Collbaix interessa sobretot per això: perquè és un cim proper, familiar, però amb més capes de les que sembla a primera vista.

Continua llegint «Collbaix: la mola que custodia el Pla de Bages»

Publicat a

Canigó: la talaia del mite, la flama i la memòria

El Canigó no és només un cim: és una muntanya fundacional. Visible des de la plana, carregat de monestirs, mines, llegendes, literatura i focs de Sant Joan, aquest gegant del Conflent ha esdevingut una de les grans talaies simbòliques del país. Aquí el paisatge parla de geologia antiga, de pastors i miners, de Verdaguer, de dracs, de goges i d’una flama que cada any baixa del cim per encendre la nit de Sant Joan.
Continua llegint «Canigó: la talaia del mite, la flama i la memòria»