Etiqueta: Patrimoni.

Publicat a

Puig Cendrós: la sentinella grisa del Llobregat i el bressol de l’oli d’Olesa

Puig Cendrós

El Puig Cendrós és un cim modest només en aparença. No impressiona per l’alçada, però sí pel lloc que ocupa: sobre Olesa de Montserrat, el congost del Cairat i el corredor del Llobregat, amb Montserrat sempre molt a prop.
Crec que el seu interès no és tant fer “un gran cim”, sinó entendre un paisatge: oliveres, marges de pedra seca, roca grisa, camins antics i la silueta de Sant Salvador de les Espases. És un d’aquells 100 Cims no essencials que potser no criden gaire sobre el mapa, però que expliquen molt bé el territori que trepitgen.
Continua llegint «Puig Cendrós: la sentinella grisa del Llobregat i el bressol de l’oli d’Olesa»

Publicat a

El Cogulló d’Estela: la proa de roca que vigila el Berguedà

El Cogulló d’Estela és un d’aquells cims que es reconeixen abans de saber-ne el nom: una proa calcària, dreta i solitària, que sembla vigilar el pas entre Berga, Queralt i els Rasos de Peguera. Més enllà de la seva silueta, aquest cim essencial dels 100 Cims concentra una sorprenent densitat de paisatge, memòria i toponímia. Pastures, masos enrunats, camins antics, geologia abrupta i una certa aura popular s’apleguen al voltant d’aquesta muntanya menuda però inconfusible.

Continua llegint «El Cogulló d’Estela: la proa de roca que vigila el Berguedà»

Publicat a

Puig-l’Agulla i la Creu de Montagut: El balcó espiritual de les Guilleries

Entre la Plana de Vic i les primeres ondulacions de les Guilleries, el Puig-l’Agulla —o Creu de Montagut— és molt més que un cim discret de 810 metres. Hi conviuen la forma aguda de la muntanya, la devoció del santuari, les llegendes de verges trobades i la memòria dels camins antics. Des de la creu, la mirada s’obre cap a la boira d’Osona, el Pirineu llunyà i el mar verd de les Guilleries. Un indret petit en alçada, però carregat de paisatge, història i imaginari popular. Continua llegint «Puig-l’Agulla i la Creu de Montagut: El balcó espiritual de les Guilleries»

Publicat a

Collbaix: la mola que custodia el Pla de Bages

El Collbaix és una d’aquelles muntanyes modestes que, vistes de prop, expliquen moltes coses. No destaca per l’alçada, però sí per la seva forma de mola, pel paper de mirador sobre Manresa i el Pla de Bages, i per tot el que conserven els seus vessants. Aquí hi ha geologia fàcil d’entendre, marges i barraques de pedra seca, memòria de vinya i una bona panoràmica cap a Montserrat. Crec que el Collbaix interessa sobretot per això: perquè és un cim proper, familiar, però amb més capes de les que sembla a primera vista.

Continua llegint «Collbaix: la mola que custodia el Pla de Bages»

Publicat a

Canigó: la talaia del mite, la flama i la memòria

El Canigó no és només un cim: és una muntanya fundacional. Visible des de la plana, carregat de monestirs, mines, llegendes, literatura i focs de Sant Joan, aquest gegant del Conflent ha esdevingut una de les grans talaies simbòliques del país. Aquí el paisatge parla de geologia antiga, de pastors i miners, de Verdaguer, de dracs, de goges i d’una flama que cada any baixa del cim per encendre la nit de Sant Joan.
Continua llegint «Canigó: la talaia del mite, la flama i la memòria»