Etiqueta: pedra seca

Publicat a

Puig Cendrós: la sentinella grisa del Llobregat i el bressol de l’oli d’Olesa

Puig Cendrós

El Puig Cendrós és un cim modest només en aparença. No impressiona per l’alçada, però sí pel lloc que ocupa: sobre Olesa de Montserrat, el congost del Cairat i el corredor del Llobregat, amb Montserrat sempre molt a prop.
Crec que el seu interès no és tant fer “un gran cim”, sinó entendre un paisatge: oliveres, marges de pedra seca, roca grisa, camins antics i la silueta de Sant Salvador de les Espases. És un d’aquells 100 Cims no essencials que potser no criden gaire sobre el mapa, però que expliquen molt bé el territori que trepitgen.
Continua llegint «Puig Cendrós: la sentinella grisa del Llobregat i el bressol de l’oli d’Olesa»

Publicat a

Puig de Cervera: on el Pirineu es mulla els peus

El Puig de Cervera és un cim petit, però costa trobar-ne un altre que concentri tanta frontera en tan poc espai. S’aixeca entre Portbou i Cervera de la Marenda, just abans que el Pirineu s’acabi abocant a la Mediterrània. No és una ascensió exigent, però em sembla un d’aquells cims que guanyen molt quan mires què hi ha al voltant: el tren internacional, les fites frontereres, la memòria de l’exili, els búnquers i la tramuntana. Més que una gran muntanya, és una talaia discreta sobre un extrem del país carregat de sentit.
Continua llegint «Puig de Cervera: on el Pirineu es mulla els peus»

Publicat a

Collbaix: la mola que custodia el Pla de Bages

El Collbaix és una d’aquelles muntanyes modestes que, vistes de prop, expliquen moltes coses. No destaca per l’alçada, però sí per la seva forma de mola, pel paper de mirador sobre Manresa i el Pla de Bages, i per tot el que conserven els seus vessants. Aquí hi ha geologia fàcil d’entendre, marges i barraques de pedra seca, memòria de vinya i una bona panoràmica cap a Montserrat. Crec que el Collbaix interessa sobretot per això: perquè és un cim proper, familiar, però amb més capes de les que sembla a primera vista.

Continua llegint «Collbaix: la mola que custodia el Pla de Bages»

Publicat a

Gallinova: voltors, cingles i silencis a la serra de Boumort

La Gallinova és un dels grans miradors salvatges de la serra de Boumort: un cim discret en altitud (1.687 m), però espectacular pel seu domini sobre la vall de Carreu, els cingles d’Abella i l’univers aspre del Pallars Jussà. Aquí la muntanya parla de pobles abandonats, passos ramaders, cingleres calcàries, voltors, brama del cérvol i una solitud que encara conserva l’eco d’una vida rural desapareguda. Un cim per mirar lluny, però també per escoltar el silenci.

Continua llegint «Gallinova: voltors, cingles i silencis a la serra de Boumort»