El Cogulló d’Estela: la proa de roca que vigila el Berguedà

El Cogulló d’Estela és un d’aquells cims que es reconeixen abans de saber-ne el nom: una proa calcària, dreta i solitària, que sembla vigilar el pas entre Berga, Queralt i els Rasos de Peguera. Més enllà de la seva silueta, aquest cim essencial dels 100 Cims concentra una sorprenent densitat de paisatge, memòria i toponímia. Pastures, masos enrunats, camins antics, geologia abrupta i una certa aura popular s’apleguen al voltant d’aquesta muntanya menuda però inconfusible.

Continua llegint «El Cogulló d’Estela: la proa de roca que vigila el Berguedà»

Balandrau: entre la transhumància i el memorial del torb

El Balandrau, amb la seva silueta ampla i aparentment amable, és molt més que un cim destacat del Ripollès. Entre la vall de Ribes i la vall de Camprodon, aquesta muntanya conserva l’empremta dels pastors, dels antics camins de transhumància i d’una toponímia plena d’interrogants. Però també és un cim marcat per la memòria del torb, que recorda fins a quin punt el Pirineu pot canviar de rostre en qüestió de minuts. Una muntanya de prats oberts, silencis antics i respecte profund.

Continua llegint «Balandrau: entre la transhumància i el memorial del torb»