El Pui Tabaca és d’aquells cims que, sense tenir una gran altitud, criden l’atenció des de baix. La seva silueta punxeguda i rocallosa el converteix en una mena de sentinella de la Vall de Cardós. Des del cim, el paisatge s’obre en totes direccions: pobles, boscos, carenes i valls glacials del Pallars. A més del valor panoràmic, l’ascensió amaga una petita capella al collet, restes de memòria històrica i un fil de llegenda vinculat a les Encantades. Em sembla un cim modest, sí, però amb més contingut del que aparenta.
El Pui Tabaca —també documentat com a pui del Tabaca o Puitabaca— és un cim de la Vall de Cardós, al Pallars Sobirà. La FEEC el té incorporat al Repte dels 100 Cims, amb 1.718 m d’altitud, una petita talaia situada a la serra que separa la vall de Cardós del Vallat, o vall d’Estaon, dominant pobles com Estaon, Benante i Ainet de Cardós.
El primer que destaca del Pui Tabaca és la forma. Vist des de baix, no sembla una muntanya gran, però sí molt clara: un relleu punxegut, rocallós i fàcil de reconèixer. Les valls que l’envolten van ser modelades per les glaceres quaternàries, i això ajuda a entendre aquest paisatge de valls obertes, carenes marcades i pobles penjats en punts estratègics.
Pel que fa al nom, pui és clar: és la forma pallaresa de puig. Més difícil és explicar Tabaca. La forma també documentada pui del Tabaca podria fer pensar en un antic malnom, nom de casa o referència local avui perduda. També s’hauria pogut relacionar amb algun nom vegetal de la família de tabac o altabaca, però no hi ha prou base per afirmar-ho. Com passa sovint amb la toponímia pallaresa, potser el més honest és deixar el nom en aquest punt d’incertesa: suggeridor, però no del tot transparent.
El mirador: la gran virtut del Pui Tabaca
El gran valor del Pui Tabaca és, sobretot, el mirador. No és només un punt alt amb bones vistes, sinó una bona plataforma per llegir el territori: les valls, els pobles, els boscos, les carenes i els cims pallaresos.
La Vall de Cardós el presenta com un dels seus miradors senyalitzats, amb panells informatius, situat entre Lladrós i Estaon i accessible a peu des de tots dos pobles. Algunes fonts locals afirmen que és l’únic punt des d’on es poden veure els 17 pobles de la Vall de Cardós. Ho prendria com una afirmació local atractiva, més que no pas com una dada cartogràfica absoluta, però ajuda a entendre la importància visual del cim.
A mi m’interessa especialment això: el Pui Tabaca no impressiona per l’altitud, sinó per la posició. És un cim petit que fa de balcó, i que permet situar molt bé aquest sector del Pallars.
La capella del collet: Sant Isidre o Sant Ermengol?
Un dels punts que convé precisar és el nom de la petita construcció que hi ha al collet del Pui Tabaca. Molts tracks recents la citen com a Oratori de Sant Ermengol, però diverses fonts locals i excursionistes la identifiquen com la capella o oratori de Sant Isidre Llaurador.
Per prudència, la formulació més clara seria dir que al collet del Pui Tabaca hi ha la petita capella o oratori de Sant Isidre, sovint etiquetada en alguns tracks com a Oratori de Sant Ermengol. Aquesta mena de confusions són força habituals en camins de muntanya, sobretot quan la informació circula més per tracks que per fonts locals contrastades.
La capella no és un gran monument, però dona caràcter a la ruta. Marca un canvi de ritme: fins aquí l’ascensió és més còmoda; a partir d’aquest punt, el cim demana una mica més d’atenció.
La pujada habitual des de Lladrós
L’accés més lògic i habitual és des de Lladrós. El Parc Natural de l’Alt Pirineu ha millorat recentment un tram de l’antic camí entre Lladrós i el Pui Tabaca, recuperant murs de pedra seca, desbrossant i anivellant el traçat.
L’ascensió combina primer un tram de pista forestal, després el pas pel collet i la capella, i finalment un corriol més estret que puja entre roques fins al mirador del cim. A dalt hi ha també una petita construcció de resguard, però no convé imaginar-la com un refugi excursionista convencional.
Una ascensió curta, però no banal
El Pui Tabaca no és una gran muntanya en alçada, però tampoc és un passeig sense més. La pista puja de manera sostinguda i el tram final, des del collet fins al cim, és el que dona caràcter a l’ascensió.
Cal seguir marques grogues per terreny rocós, amb algun pas on cal posar les mans i algun punt una mica aeri. No és difícil, però sí que demana no badar, sobretot si la roca és humida com l’he fet jo o si no s’està avesat a petites grimpades amb una mica de “pati”.
Diria que és una ruta moderada més pel tram final que no pas per la distància. És curta en aparença, però té prou desnivell i prou roca per no prendre-se-la com una simple passejada fins a un mirador.
Pistes i accés motoritzat
També cal tenir present la regulació de les pistes. La via del Pui Tabaca apareix en la documentació del Parc Natural com a vial restringit, accessible només per a veïns i serveis. Per tant, el més coherent és plantejar l’excursió sortint de Lladrós o des del punt autoritzat d’inici, i no intentar pujar-hi amb vehicle fins més amunt.
Aquest és un detall important, perquè en molts cims modestos la temptació d’escurçar amb cotxe és gran. Aquí, però, la pujada forma part de l’experiència i ajuda a entendre millor el lloc.
El Front del Pallars a la Serra Mitjana
El Pui Tabaca també té una lectura històrica. La Serra Mitjana i les carenes properes conserven restes vinculades al Front del Pallars durant la Guerra Civil. En aquesta zona hi ha petites construccions, punts d’observació i cabanes relacionades amb l’ocupació militar de la carena.
Això afegeix una capa més al cim. No és només un mirador natural, sinó també un mirador estratègic. Quan ets en un punt així, és fàcil entendre per què aquests relleus petits podien tenir importància: controlen valls, passos i pobles.
Les Encantades del Pui Tabaca
I encara hi ha un últim element que fa més singular el Pui Tabaca: la llegenda. Segons el llegendari local, la muntanya ha estat vinculada a les Encantades de la vall, figures mítiques que haurien buscat refugi en aquests paratges.
Aquest aspecte convé presentar-lo com el que és: tradició oral, no història documentada. Però crec que encaixa molt bé amb el cim. El Pui Tabaca té una presència una mica especial, visible i punxeguda, com si fes de fita entre el territori real i el territori imaginat.
Un cim modest, però molt complet
Té bones vistes, una pujada prou variada, una capella amagada al collet, memòria històrica a les carenes properes i un fil de llegenda que li dona personalitat. Quan entres a la vall de la Ribera de Cardós és el primer que veus, altiu i aparentment inaccessible, però que és fàcil de fer i, sobretot, molt recomanable de pujar-hi per la panoràmica.