El Collbaix (543 m) és molt més que “la muntanya dels de Manresa”. És una fita geològica i un resum perfecte de la història agrícola de la comarca del Bages.
L’ADN del Nom: El paradoxal “Coll Baix”
A primera vista, anomenar “Coll” a un cim pot semblar un error, però té una explicació històrica i geogràfica fascinante.
- L’origen: El nom no designava originalment el cim, sinó el pas natural (el coll) que hi ha entre Manresa i Rajadell. Per extensió, la muntanya que dominava aquest “coll baix” va acabar batejada amb el mateix nom.
- Variants: En documents antics apareix com el “Puig de Sant Joan” (per la proximitat a Sant Joan de Vilatorrada), però la força del topònim geogràfic va guanyar la partida al religiós.
- El balcó lingüístic: Des de dalt s’albira la transició entre el català central i les variants que comencen a mirar cap a l’oest, marcant un límit invisible en la parla del Bages.
L’Empremta Humana: La muntanya del vi
Si et fixes en els vessants del Collbaix, veuràs que estan totalment aterrassats. Avui hi ha bosc, però fa cent anys no hi havia ni un sol arbre.
- Patrimoni de pedra seca: El Collbaix és un museu a l’aire lliure de la febre de la vinya del segle XIX. Està ple de barraques de vinya i murs de pedra seca que recorden que el Bages va ser la comarca amb més vinya de tot Catalunya.
- Humanització: Al cim hi trobem les restes d’una petita edificació i el vèrtex geodèsic, però la veritable “feina” humana està en els quilòmetres de marges que aguanten la muntanya perquè no s’escoli cap al Cardener.
Camins amb Memòria: La via estratègica
El Collbaix ha estat, per sobre de tot, un mirador de vigilància sobre les comunicacions de la Catalunya central.
- El Camí Ral: Als seus peus passava el Camí Ral que unia Barcelona amb Lleida. Des del cim, els vigiles podien controlar qui pujava i qui baixava de la plana.
- Frontera de guerra: Durant la Guerra Civil, la seva posició estratègica el va convertir en un punt clau per a la defensa de Manresa. Encara s’hi poden intuir restes de trinxeres i punts d’observació que miraven cap a Montserrat i el rereguarda.
L’Imaginari Popular: El “Capell” i la Llum
La cultura popular manresana té el Collbaix com a referent meteorològic i espiritual.
- El baròmetre local: Hi ha una dita que diu: “Quan el Collbaix porta capell, no et treguis el mantell”. Si els núvols tapen la plataforma plana del cim, la pluja al Bages està assegurada.
- La Misteriosa Llum: La llegenda de la Llum de Manresa (21 de febrer) se celebra amb una caminada popular al Collbaix. Es diu que des d’aquí es veu perfectament la trajectòria que va fer la llum provinent de Montserrat cap a l’església del Carme.
- Literatura: Autors locals han descrit el Collbaix com el “Sinai del Bages”, un lloc d’ascensió gairebé ritual per a les famílies de la zona.
Biografia de la Terra: El “Puig Testimoni”
Geològicament, el Collbaix és una lliçó de l’escola primària sobre com es forma el relleu.
- Relleu en taula: És el que s’anomena un puig testimoni. Antigament, tot el Bages estava a l’alçada del Collbaix, però l’erosió de l’aigua es va anar menjant els materials tous (argiles). El Collbaix ha sobreviscut perquè té una “crosta” superior de roca calcària molt dura que el protegeix com un escut.
- El mar del Bages: Si remenes una mica entre les pedres del cim, no és estrany trobar-hi fòssils marins (nummulits). Fa milions d’anys, el Collbaix era el fons d’un mar interior que ocupava tota la depressió central.
El “Mapa Invisible”: El millor perfil de Montserrat
El Collbaix guarda un secret visual que no apareix a les guies ràpides.
- El secret visual: Tot i que tothom mira cap a Manresa, la millor vista és cap al sud-oest. Des d’aquí es veu el perfil més “serrat” i imponent de Montserrat. Molts fotògrafs diuen que és el millor angle per captar la muntanya santa amb la llum de la tarda.
- L’Anada al Collbaix: Més que un cim, és un esdeveniment social. El “mapa invisible” ens diu que pujar-hi un diumenge al matí és trobar-te amb mitja Manresa; si busques solitud, hi has d’anar un dimarts al vespre quan el sol es pon per darrere de la Serra de Castelltallat.
CURIOSITATS i LLEGUENDES
- L’Aplec de les Bruixes: Durant segles, la gent del Bages creia que la planura perfecta del cim no era natural, sinó que les bruixes l’havien anivellat per tenir una “taula de banquets” gegant. Es deia que les nits de tempesta, si miraves cap al Collbaix des de Manresa, les llums que es veien no eren llamps, sinó les fogueres de les bruixes ballant al voltant del vèrtex geodèsic.
- El Gegant Adormit: Una llegenda local explica que la muntanya és, en realitat, un gegant que va quedar petrificat mentre intentava protegir la ciutat d’una invasió. Si el mires des de la llunyania (especialment des de la zona de Sant Joan de Vilatorrada), la silueta recorda el perfil d’una cara humana mirant al cel.
- El lligam amb la “Misteriosa Llum”: El Collbaix forma part de la geografia sagrada de Manresa. Es diu que el 21 de febrer de 1345, els que eren al cim van ser els primers a veure arribar la “llum divina” procedent de Montserrat, marcant el camí per on havia d’anar l’aigua de la Séquia.
El que el terra amaga
- El “Mar” a 500 metres d’alçada: Una de les curiositats més fascinants és que el terra del Collbaix està ple de “monedes de pedra”. Són nummulits (petits fòssils marins). Segons la creença popular, eren monedes que les bruixes havien perdut o que havien estat castigades a convertir-se en pedra. La realitat científica és igual de sorprenent: el cim del Collbaix va ser, fa milions d’anys, un escull de corall al fons d’un mar interior.
- Partits de futbol al cim: Sembla un acudit, però és veritat. Durant les primeres dècades del segle XX, era tradició que grups d’amics pugessin al cim per jugar-hi partits de futbol. La seva plataforma és tan plana i espaiosa que permetia marcar un camp reglamentari. La llegenda diu que, si xutaves massa fort i la pilota rodolava avall, el partit s’acabava perquè trigaves una hora a anar-la a buscar.
- El “Capell” del Bages: El Collbaix és el baròmetre oficial de la comarca. La dita popular “Quan el Collbaix porta capell, no et treguis el mantell” es refereix a un fenomen físic: quan la pressió baixa i la humitat puja, es forma una boira arran de la plataforma del cim que sembla una barretina blanca. Si el veus amb “capell”, la pluja és imminent.
